Utilitzarem tot el nostre saber com a psicòlegs i psicoterapeutes amorosos i humanistes per acompanyar-te en una sèrie de dinàmiques de grup en què buscarem que contactis amb la teva força, la teva espontaneïtat, la teva profunditat, la teva autenticitat i la teva amorositat: amb tots aquests recursos que necessites per poder desenvolupar el teu potencial en el teu dia a dia. Ens trobarem quinzenalment durant tres hores a la Sala AMAR un grup de persones compromeses amb la cura i la transformació, i bussejarem juntes en les nostres vivències actuals per trobar un fil que es connecti amb el nostre cor i el que necessita el nostre present. Cada sessió és un paper en blanc sobre el qual ens obrim a la Trobada i a l’Encarnació del moviment que necessita la nostra Vida aquí i ara.

El grup és petit, amb un màxim de 10 persones, perquè totes puguem tenir el nostre espai, el nostre lloc i la nostra mirada. Només cal portar a una mateixa: la teva història, el teu cos, el teu moment, els teus desitjos, els teus obstacles i els teus recursos. Amb ells forjarem el Viatge a cada sessió donant espai al que el teu jo més profund ha vingut a encarnar.

A la primera expedició vasm apostar plegades per capbussar-nos a les aigües de “La casa de Bernarda Alba” i allà ens vam trobar entre llàgrimes i barbaritats humanes trossos del nostre Viatge. Vàrem cuidar les paraules i les escenes fins que ens van obrir els seus fruits, que compartirem en silenci a la taula dels nostres cossos. Entre el xoc i el ens trobem les unes a les altres. Germanes. Mares. Desconegudes. Vam anar descobrint entre totes com crear un espai de transformació profunda a partir de deixar parlar els nostres cossos i les nostres històries a través de les imatges de Lorca. Vam aprendre a trobar-nos ia perdre’ns entre abraçades, rialles, confessions i llàgrimes. Segurament a Lorca li hauria agradat.

A la segona expedició vam agafar com a punt de partida una altra navili universal, “Les tres germanes” d’Anton Txékhov. La nau va naufragar aviat davant les onades de les nostres travesses quotidianes. Així vam decidir donar cos i veu a la mort, la malaltia, la maternitat, l’alegria de ser, la màgia de la trobada amb altres dones, el plaer de ser cos, l’esgotament d’intentar sostenir-ho tot, el dolç descans de parar i notar els peus, les mans, i la mirada amorosa d’altres dones, el deixar-se bressolar per les confessions d’altres persones brúixola antiga que ens habita,… Decidim lliurar-nos a l’ensopegada constant guiats per músiques profundes que ens van portar una altra vegada a casa i ens van permetre escoltar el silenci tranquil que ens habita quan ens obrim a misteri que som. Descobrim que el paradís és a només una respiració de distància, que una mà tranquil·la pot obrir un cor, que els nostres dolors no són tan aliens i que els nostres desitjos tenen moltes singularitats. Al final, la sala va quedar plena de respecte, ferides i màgia. I moltes van quedar amb ganes de més Encarnar.

A partir de la tercera expedició ens estem obrint a l’experiència de compartir, lliurant-nos a aquest espai íntim amb el cor a la mà, generant un vincle de proximitat i familiaritat, on podem sostenir-nos les unes a les altres, inspirar-nos, deixar-nos acompanyar pels sabers de les nostres germanes, pels contactes tendres de dones sàvies, per les rialles, els balls i les propostes de les cosines.

Posem la mirada en allò que hi ha —en allò que som, en allò que vivim— però obrim també l’espai a allò que pot ser: a la possibilitat, a la vitalitat, al moviment que brolla quan ens trobem de debò. Ens obrim a allò subtil, a allò invisible, a allò que hi ha de veritat en nosaltres: el dolor, el desamor, el desig, els nostres anhels més íntims. Ens endinsem en les nostres pors i les nostres històries de vida, amb valentia i tendresa.

I deixem també que aparegui el misteri, aquest territori sense nom que ens habita. I des d’aquí, com qui descobreix una flor enmig del fang, deixem que es reveli la màgia: inesperada, senzilla, transformadora.