OFICI
OFICI
(Grup de Supervisió, Mentorització i Actualització Psicoterapèutica)
“Qualsevol llibre pot descriure una tècnica però una actitud ha de ser transmesa per una persona.”
Claudi Taronger
A continuació et presento OFICI , un Grup de Supervisió, Mentorització i Actualització Psicoterapèutica. Aquesta versió d’ OFICI té un format de trobades quinzenals, presencials o en línia en funció del grup, de 2 hores de durada.
Què és OFICI ?
OFICI és un grup on continuar alimentant la llavor de l’ofici de la psicoteràpia que vas plantar un dia. Amb el temps, la saviesa, la tranquil·litat i l’afecte necessaris perquè aquesta vocació es pugui expressar en tot el potencial per a tu i per al món.
OFICI és un lloc perquè vagis desplegant el teu propi estil d’acompanyar. Perquè ho puguis reconèixer, valorar i aprofitar.
OFICI és un grup de supervisió, un laboratori de psicoteràpia, un seminari, un espai d’estudi i investigació, un lloc per créixer junts.
OFICI és un cercle, és una porta, és un pont.
Perquè OFICI ?
Després de dedicar-me els darrers anys a la docència i supervisió a escoles de psicoteràpia d’Espanya i Brasil, i sobretot després de completar dos cicles de tres anys com a docent i tutor de la formació de Teràpia Gestalt en el model de l’AETG, vull continuar aprofundint en la transmissió de l’art de la psicoteràpia acompanyant els que ja han apostat per la professionalització, en un format grupal que se suma al format de supervisió, mentorització i actualització clínica individual que porto fa uns quants anys.
Per mi la psicoteràpia és sobretot un ofici. I com a tal s’aprèn amb les mans mateixes ia través de les mans d’un que sap una mica més sobre això d’acompanyar la transformació, en una relació diàdica, permeable, propera i compromesa. En temps de les economies d’escala, de la producció industrial també aplicada a la formació de psicoterapeutes reivindico el retorn al petit taller presencial, als grups petits, als temps lents d’aprenentatge, a la relació personal, a la guia atenta en un espai segur. Em sembla fonamental tornar a la mentorització ia la cura personal perquè els psicoterapeutes puguin continuar creixent de manera solvent i professional.
OFICI neix amb el repte de convertir-se en un espai de creixement i cura per a psicoterapeutes que necessiten un temps de supervisió, mentorització i actualització psicoterapèutica. Per així aconseguir uns i unes psicoterapeutes compromesos, oberts, curosos, professionals, sàvies, innovadores, eficaços, creatius, reflexives i amorosos.
Model psicoterapèutic.
El model de psicoteràpia que utilitzo com a psicoterapeuta, docent i supervisor està inspirat en els següents corrents i autors, començant pels meus psicoterapeutes, supervisors i formadors: Cristina Nadal i Albert Rams dels que vaig aprendre una Gestalt fritziana i integrativa, de Javier Arenas i el seu personal lectura de la psicoanàlisi lacaniana i del treball sobre el límit i el gaudi, de Juanjo Albert i la seva proposta de conjuminar caracterologia reichiana, bioenergètica integrativa i Eneagrama posant èmfasi en la trobada entre el cos i el caràcter. Una experiència a part va ser l’oportunitat de conèixer i col·laborar durant alguns anys amb Claudio Naranjo, de qui vaig aprendre sobre l’Eneagrama, la meditació, la psicologia de grups, l’espiritualitat, els amors, l’ús de substàncies psicoactives en psicoteràpia… i moltes coses més que encara no sé posar en paraules.
El model de psicoteràpia integrativa de base humanista que he après daquestes persones funciona en mi com el meu sistema operatiu. Aquest està compost del que he integrat de la Treball Escènic, la Psicologia acadèmica, la psicoteràpia Gestalt, la psicoteràpia dinàmica, l’Eneagrama i la Bioenergètica. També m’ha semblat que em faltaven eines i per això he anat a investigar què fan a altres cases. A part del temps que vaig passar entenent les pràctiques aportacions de la psicoanàlisi per al treball amb el desenvolupament de la psique, el vincle, la transferència,… també vaig aplicar allò après a la carrera de Psicologia des de la perspectiva cognitiu conductual i les neurociències, sobretot en relació amb els models de Teràpia de la Compassió com la de Neff i Germer, la Teràpia Centrada a la Compassió de Paul Gilbert i el Compassion Cultivation Training de Thubten Jinpa. El mindfulness, que veig com una traducció de pràctiques i sabers orientals amb un llarg recorregut, em sembla més interessant experimentar-ho en les seves arrels theravades com a la vipassana de Goenka o en els seus desenvolupaments al budisme tibetà que tan bé ha traduït Allan Wallace als no orientals. De la psicologia budista em nodreix la seva senzillesa i claredat en abordar el misteri del patiment i les possibles sortides. La meva tesina per ser membre titular de l’AETG versa sobre el desenvolupament de l’amor eròtic progressiu, i el tema de l’amor ho abordo extensivament i multifacèticament a l’AMAR on s’exploren pràctiques per desenvolupar diferents tipus d’amors. Del temps que vaig dedicar a treballar amb les addiccions em quedo amb les aportacions de Viktor Korman i de la Teràpia Dialèctica Conductual de Marsha Linehan. I darrerament, estic investigant molt sobre el Trauma i el seu tractament a partir de les propostes de Bessel Van del Kolk, del Somatic Experiencing de Peter Levine i de la Teràpia Sensoriomotriu de Pat Ogden. Tot això construït sobre un que era director escènic i dramaturg, i que fa que a la meva pràctica psicoterapèutica l’escenificació i l’encarnació ocupin un lloc central a nivell conceptual i de proposta de tractament. Bec del model del teatre com a vehicle de Jerzy Grotowsky i el desenvolupament posterior per Eugenio Barba, l’ús de l’espai de Peter Brook, l’encarnació de K. Stanislavsky i M. Txèkhov, i en general, aplico moltes tècniques d’entrenament actoral a les meves intervencions psicoterapèutiques. Això últim és el que em fa aproximar alhora al cos que a la ment de la persona buscant el camí més curt cap a la transformació.
La psicoteràpia em sembla un camp de saber inabastable. A cada mica una persona et situa en no saber, en les ganes d’aprendre. És l’abisme fèrtil de la pràctica. No conec solucions estàndard, ni tampoc cap maníac depressiu, una nou social ni un esquiç ni un psicòtic. Només treballo amb persones, amb consciències i inconscients, amb complexitats, amb experiències de ser que busquen estar millor amb allò que els ha tocat i estan disposades a desenvolupar tot el seu potencial.
A OFICI proposo superar les picabaralles gremials i familiars que corquen l’escolta entre les diferents psicoteràpies. No he trobat cap psicoteràpia que funcioni per a tothom i que tingui solucions per a totes les situacions que es produeixen a l’acompanyament. Per això proposo un espai des d’on obrir-se contínuament a les actualitzacions, els debats i els descobriments de tots i totes els que ens hem enfrontat al misteri del patiment i del creixement humà, i que fan de l’art de la psicoteràpia una experiència viva, complexa i apassionant.
Mètode.
A cada sessió d’ OFICI , el o la psicoterapeuta disposa de 30 min per treballar les qüestions que presenta. Per això en els grups hi ha com a màxim 4 persones. Em sembla central que els psicoterapeutxs tinguin temps efectiu a cada sessió per portar les seves consultes i poder-les elaborar en grup.
El mètode de treball a OFICI s’estructura a partir de les qüestions que van presentant els psicoterapeutes a les trobades. Aquest és el material a partir del qual motoritzem el procés de creixement de cada psicoterapeuta.
Durant les sessions quinzenals treballem:
Acompanyaments. En aquest apartat treballem la mirada macro de la psicoteràpia on reflexionem sobre el procés psicoterapèutic en tota la seva longitud a partir del bloqueig actual posant èmfasi en tres àrees: la persona o grup acompanyat, la persona que acompanya i l’enllaç. Lobjectiu és aportar lexperiència necessària per ajudar a desbloquejar i rellançar el procés. Els psicoterapeutes estan convidats a presentar els acompanyaments a partir d’un guió que cobreix les qüestions principals a elaborar de les tres àrees per anar entrenant la capacitat de desbloquejar de manera autònoma els acompanyaments. L’esquema de presentació és diferent en cas d’analitzar l’acompanyament a una persona o grup.
Sessions. En aquest apartat de les sessions d’ OFICI treballem la mirada micro, és a dir, la capacitat de plantejar i dirigir la sessió de psicoteràpia cap als objectius. Amb aquesta finalitat utilitzem una eina d’anàlisi que permet desgranar la sessió per parts i implementar a cada zona allò necessari per fer-la rellevant i productiva. Tots i totes les participants estan convidats a presentar-nos aquestes anàlisis uns dies abans de la sessió per poder estudiar-les abans de procedir a treballar-les a la sessió de OFICI .
Tallers. Un altre dels aspectes a supervisar són els tallers o grups de psicoteràpia que facilitem. OFICI és un bon lloc per anar construint l’estil propi d’aquesta mena de fer terapèutic a partir de les metodologies i fórmules utilitzades per les psicoteràpies que fan del grup una de les vies de creixement de la persona.
Dubtes urgents. A l’espai de la sessió de OFICI també hi ha espai guardem per atendre els dubtes urgents dels psicoterapeutxs. En aquest apartat no busquem tant l’aprofundiment com trobar respostes immediates a qüestions candents que es produeixen en el procés. En cas que sigui necessari també se’m pot contactar per resoldre un dubte urgent que no pugui esperar a ser resolt en sessió.
Espai telemàtic d’ OFICI. A més tenim un espai telemàtic en què anem guardant tot el material generat i els documents de consulta proposats per facilitar l’aprofundiment i l’assimilació de tot allò que anem explorant i resolent. Dins d’aquests documents destaquen les guies de lectura per poder aprofundir en els diversos temes de la clínica i les guies d’aplicació que permeten tenir una guia o inspiració per abordar símptomes o situacions concretes.
Com sabem que no és el mateix saber alguna cosa que recórrer-ho, a les sessions d’ OFICI utilitzem diverses formes per fer experiència dels que ens toca aprendre per créixer com a psicoterapeutes. Tant la teoria com la pràctica terapèutica tenen un lloc fonamental en aquesta proposta.
Grup.
El grup amb què treballarem és un grup continu, tancat i de petit format .
Un grup de continuïtat : Com en tota supervisió ja no estem subjectes a una determinació temporal exterior. Els i les psicoterapeutes que hi vulguin participar saben que s’embarquen en un procés que pot durar un temps curt o llarg, en qualsevol cas variable. La durada la marcarà la maduració professional de cadascun i cadascuna. Busco que establim llaços de complicitat i coneixement mutu que necessiten una cocció a foc lent perquè la influència mútua pugui ser tan profunda com sigui possible.
Un grup tancat : A OFICI torno a proposar un grup tancat ja que és el que permet més intimitat i profunditat. I el que farem no és fàcil.
Un grup petit Per aquesta aventura també aposto pel grup petit: com a màxim 4 psicoterapeutes. Em sembla que és el nombre que maximitza la riquesa de la diversitat i permet l’atenció detallada de cadascun dels participants dins el marc temporal de què disposem.
Requisits dentrada.
Per entrar a formar part del grup d’ OFICI cal complir els requisits següents:
-
Haver cursat, o estar cursant, una formació en psicoteràpia, preferentment avalada per la FEAP o el grau de Psicologia.
-
Tenir un recorregut sòlid en el procés de transformació personal que inclogui un procés psicoterapèutic individual, solvent i avançat.
-
Estar acompanyant persones, o grups, amb una voluntat psicoterapèutica
-
I sobretot, tenir vocació professional cap a la psicoteràpia.
Certificació.
Les hores de supervisió estan avalades per l’ Associació Espanyola de Teràpia Gestalt (AETG) ja que estic reconegut com a Membre Titular, Supervisor i Didacta de Psicoteràpia Gestàltica i per la Federació Espanyola d’Associacions de Psicoteràpia (FEAP) com a Membre Psicoterapeuta.
Lloc.
Format PRESENCIAL: Sala AMAR. Carrer Ter 20
Format ONLINE: Plataforma SKYPE
Dates.
Grup I. Dijous quinzenal de 10.00 a 12.00. Format PRESENCIAL.
Grup II. Dijous quinzenal de 15.00 a 17.00. Format PRESENCIAL.
Grup III. Dilluns quinzenal de 10.15 a 12.15. Format ONLINE.